<1> Visibilitzar els treballs de cures i posar en valor les feines feminitzades

Al llarg del curtmetratge sentim diferents veus de dones que ens expliquen les seves condicions laborals com a cambreres d’hotels, les seves experiències de migració, les seves reflexions sobre el turisme. Es dediquen a una activitat professional que es defineix com a treball de cures. En petits grups, llistar quins treballs considereu que són de cures. Tenir en compte els treballs remunerats i els no remunerats. Posar en comú amb tot el grup classe. Valorar en el grup aula si hi ha una associació clara d’aquests treballs amb una identitat de gènere determinada.

“Es como si nos fueramos pasando los trabajos de cuidados unas a otras, en una cadena mundial”. Investigar i definir amb paraules pròpies el concepte “cadenes globals de cures”. Identificar quines són les persones que acostumen a formar part d’aquestes cadenes i les situacions de vulnerabilitat que poden haver-hi associades: desigualtat econòmica, de gènere, administrativa (regularització de la documentació),context polític i social en el país d’origen, etc.

<2> Introduir aspectes narratius i expressius bàsics de les narratives audiovisuals

Organizar lo (im)possible fa servir diferents tècniques d’animació (stop motion i dibuix) així com l’enregistrament documental. Cadascuna d’aquestes tècniques convida als i a les espectadors/es a fixar-se en diferents aspectes de les realitats de les cambreres d’hotel. Identificar què mostra i què vol transmetre cadascun dels diferents tipus de representació: stop motion, dibuix, documental.

Durant gairebé tota la peça, no veiem a les dones que parlen. Tot i que hi ha moments en què veiem les seves mans executant diferents feines, fins al moment final de manifestació, no veiem cap rostre. Debatre col·lectivament aquesta decisió de tractament audiovisual i relacionar-la amb la següent afirmació d’una de les dones “Somos como una brigada invisible. Cuando los clientes salen, limpiamos sus habitaciones, cuando llegan desaparecemos”.

<3> Apropar-se a experiències d’autoorganització de dones treballadores

Las KellysBcn són una associació de cambreres d’hotels, un col·lectiu que es dedica a un treball en el qual hi ha una majoria de dones. Identificar les seves reivindicacions (per més informació, llegir el seu manifest: https://laskellys.wordpress.com/manifiesto/). Investigar si en el vostre entorn proper (barri, poble, ciutat) hi ha associacions o grups organitzats de dones treballadores: a quins treballs es dediquen? Quines són les seves reivindicacions?